Debate3en Hi ha esperança, més enllà de les cookies?

  1. Kristin Suleng Furió says:

    Hola, Marta Teresa

    Un plaer saludar-te. Hi he entrat al teu post perquè m’ha agradat la pregunta del teu títol.

    Per tant, com a primer element de valoració cal considerar el títol de l’entrada com a un encert per enganxar en la seua lectura. Bona elecció. Només hi llevaria la coma (,).

    A continuació, et compartisc els següents elements com a proposta de millora del contingut i l’estructura:

    En la introducció caldria citar l’article, almenys citar el mitjà de manera enllaçable per tal que les persones lectores puguen accedir fàcilment a la publicació que analitzes al teu post. Tingues en compte que al tercer paràgraf et refereixes a “l’article” del qual no en tenim referència fins al final del text.
    Seguint en la introducció, seria valuós contextualitzar la problemàtica amb dades o fonts d’informació externes (referències bibliografies) per tal de nodrir el contingut de la primera part. Per què hi ha una creixent preocupació? Com es manifesta? Quina finalitat tenen les estratègies digitals basades en la utilització de cookies?
    En el desenvolupament, com a qüestió estilística i estructural beneficiant la lectura, seria interessant distingir molt bé els paràgrafs per tal d’explicar amb detall cadascuna de les solucions alternatives que presenta l’article analitzat: és a dir, caldria reestructurar-lo (i afegir connectors i fórmules adients) de la manera següent:

    No obstant això, l’article suggereix que, malgrat aquests canvis, el màrqueting sobreviurà sense les cookies de tercers, i ja s’estan desenvolupant solucions.
    Per una part, es destaquen els beneficis del “retargeting de cookies”, posant l’accent en el seu paper en l’augment de les conversions i el compromís. Aquesta estratègia és especialment eficaç per a recordar una marca als clients potencials i animar-los a realitzar les accions desitjades en un lloc web.
    Una altra opció és l’anomenada publicitat contextual. Es tracta d’una estratègia de màrqueting digital que implica mostrar anuncis publicitaris que estan directament relacionats amb el contingut d’una pàgina web específica en la qual es mostren. En lloc de basar-se en el comportament passat de l’usuari (com ho fan les cookies i altres tecnologies de seguiment), la publicitat contextual es centra en l’àmbit temàtic o el context del contingut actual de la pàgina.

    Respecte als paràgrafs finals, caldria adaptar els següents elements:

    Per complementar la teua reflexió, podries basar les afirmacions com ara “és crucial que el consumidor ocupi un lloc central, igual que la privacitat, en l’última transformació del màrqueting” o “podrien generar més reaccions negatives, augmentar els bloquejos i presentar més desafiaments per al sector íntegrament” en fonts d’informació externes (dades, referències bibliogràfiques)? Sobre la privacitat i l’evolució del màrqueting digital hi ha molta bibliografia publicada, i també dels reptes del comportament de les persones usuàries: https://www.researchgate.net/publication/340700879_Consumer_privacy_and_the_future_of_data-based_innovation_and_marketing  https://www.researchgate.net/publication/368549900_A_Study_on_the_Evolution_of_Digital_Marketing https://www.emerald.com/insight/content/doi/10.1108/IJRDM-10-2020-0410/full/html https://gupea.ub.gu.se/bitstream/handle/2077/74714/TIA069%202022-002.pdf?sequence=1
    Seria oportú fer-ne una valoració crítica de l’article per tal de motivar a les persones lectures la selecció d’aquest. Per què és important la lectura d’aquest article? Quins elements diferencials i aportacions valuoses té respecte amb altres posts sobre la temàtica? Quines fonts empra l’autor? Aporta una visió completa, crítica…?
    També caldria assenyalar si hi ha discussió o conflicte en les dos alternatives a les cookies de tercers que planteja l’autor. Un exemple https://www.forbes.com/sites/augustinefou/2020/08/25/when-retargeting-and-re-marketing-become-re-annoying/?sh=77858dde317b

    Per altra banda, afegiria alguns elements estilístics i de normativa bibliogràfica:

    La citació de l’article analitzat és incompleta: manca el nom de l’autor, nom de la pàgina o blog i la data de consulta.
    Caldria recórrer a l’ús del llenguatge inclusiu (‘persona usuària’ per a referir-se a ‘usuari’, per exemple)
    Convé revisar l’ús de les comes: un exemple (entre parèntesi assenyale on caldria posar-la)

    Ens trobem en un moment clau del màrqueting digital. El sector ha arribat ja a un punt de maduresa en què sap que qualsevol estratègia publicitària(,) si ha de tenir presència en l’àmbit digital(,) aquesta ha d’estar ben dissenyada i planificada.

    Desitge que aquest raonament puga contribuir amb aportacions de millora i que puguem créixer totes i tots en el coneixement dels sistemes de recopilació de dades i de seguiment i de les estratègies digitals per tal de fer-ne un màrqueting eficient, intel·ligent i respectuós amb els drets de les persones.

    Amb les millors salutacions,

    Kristin Suleng

    Referències bibliogràfiques utilitzades en aquest comentari:

    Aiolfi, S., Bellini, S. and Pellegrini, D. (2021). Data-driven digital advertising: benefits and risks of online behavioral advertising. International Journal of Retail & Distribution Management, Vol. 49 No. 7, pp. 1089-1110. Recuperat de https://www.emerald.com/insight/content/doi/10.1108/IJRDM-10-2020-0410/full/html Consultat el 24 de novembre de 2023

    Augustine, F. [Fou]. (25 d’agost de 2020). When Retargeting And Re-Marketing Become Re-Annoying. Forbes. Recuperat de https://www.forbes.com/sites/augustinefou/2020/08/25/when-retargeting-and-re-marketing-become-re-annoying/?sh=77858dde317b Consultat el 24 de novembre de 2023

    Bleier, A. [Alexander], Goldfarb, A. [Avi], Tucker, C. [Catherine]. (2020). Consumer privacy and the future of data-based innovation and marketing. International Journal of Research in Marketing. 37. Recuperat de https://www.researchgate.net/publication/340700879_Consumer_privacy_and_the_future_of_data-based_innovation_and_marketing  Consultat el 24 de novembre de 2023

    Dsouza, A. [Ashlin], Panakaje, Dr. (2023). A Study on the Evolution of Digital Marketing. International Journal of Case Studies in Business, IT, and Education. 95-106. Recuperat de https://www.researchgate.net/publication/368549900_A_Study_on_the_Evolution_of_Digital_Marketing Consultat el 24 de novembre de 2023

    Elmér, J. [Johanna], Nilsson, J. [Johanna]. (2023). A future without third-party cookies:A study of how Swedish small and medium-sized marketing agencies are affected by the loss of third-party cookies and how potential change strategies are communicated.  University of Gothenburg. Recuperat de https://gupea.ub.gu.se/bitstream/handle/2077/74714/TIA069%202022-002.pdf?sequence=1 Consultat el 24 de novembre de 2023

  2. Elisabet Paredes Vilaró says:

    Hola Marta!

    M’ha cridat l’atenció el títol, com diu la Kristin, és una bona forma de captar l’atenció del lector. 

    L’article triat m’ha semblat molt interessant, sobretot el tema de la publicitat contextual, i crec que l’has resumit de forma molt clara i ben estructurada. La única cosa que m’ha faltat seria la teva opinió personal sobre el tema. 

    Tornant al tema de l’article, he de dir que el tema de la publicitat contextual em sembla molt interessant, doncs trobo que és una bona alternativa a les cookies. 

    Primer de tot, perquè  a diferència de les cookies, la publicitat contextual no atempta contra la privacitat de l’usuari, és a dir, ens permet crear anuncis rellevants sense posar-la en perill. 

    En segon lloc, comparada amb les cookies, la publicitat contextual pot ser també bastant eficaç. 

    L’empresa d’intel·ligència artificial Gum Gum ha fet un estudi per mesurar l’eficàcia de la publicitat contextual. En aquesta investigació, 60 persones de diferents països van llegir 6 articles sobre diferents temes. Cadascun incloïa 3 anuncis amb diferents nivells de rellevància respecte al contingut de l’article. Els anuncis més rellevants contextualment van atreure un 43% més l’atenció dels usuaris i es van considerar un 10% més atractius, fins i tot superant el contingut no publicitari.El record també es va veure incrementat en 2,2 punts.I el més important, els anuncis contextualment més rellevants van aconseguir un augment significatiu a la intenció de compra (Palau 2022).

    A més, la publicitat contextual millora la qualitat de les dades, doncs no utilitza dades de tercers sinó que impulsa a l’organització a recórrer a dades de primera mà o contextuals. 

    Pot millorar també l’experiència de l’usuari, ja que mostra publicitat relacionada amb el lloc que aquest esta visitant. 

    Per tant crec que és una bona forma per començar a substituir les cookies. 

    Bibliografia: 

    Palau, D. (2022, 2 de febrero). Publicidad contextual: qué es y por qué es importante. Cyberclick. https://www.cyberclick.es/numerical-blog/publicidad-contextual-que-es-y-por-que-es-importante#:~:text=La%20publicidad%20contextual%20es%20un,de%20vuelos%20o%20de%20hoteles

  3. Marta Teresa Aranda Pallerol says:

    Hi ha esperança més enllà de les cookies?
    A ningú se l’hi escapa que ens trobem en el màrqueting digital es troba en un context que està experimentant canvis significatius en relació amb l’ús i acceptació de cookies per part dels usuaris, principalment impulsats per les preocupacions de privacitat i les regulacions. El sector ha arribat ja a un punt de maduresa en que sap, que qualsevol estratègia publicitària si ha de tenir presència en l’àmbit digital aquesta ha d’estar ben dissenyada i planificada.

    Recentment, els principals navegadors web, com Firefox, Safari i Google Chrome, estan bloquejant les cookies de seguiment, i Google ha anunciat que no introduirà identificadors d’anuncis alternatius a nivell d’usuari per a substituir a les cookies de tercers. Això suscita preocupació entre els professionals del màrqueting i els anunciants sobre el futur de la publicitat dirigida.

    No obstant això, l’article [1] suggereix que, malgrat aquests canvis, el màrqueting sobreviurà sense les cookies de tercers, i ja s’estan desenvolupant solucions. Es destaquen els beneficis del “retargeting de cookies”, posant l’accent en el seu paper en l’augment de les conversions i el compromís. Aquesta estratègia és especialment eficaç per a recordar una marca als clients potencials i animar-los a realitzar les accions desitjades en un lloc web.

    Una altra opció és l’anomenada publicitat contextual, estratègia de màrqueting digital que implica mostrar anuncis publicitaris que estan directament relacionats amb el contingut d’una pàgina web específica en la qual es mostren. En lloc de basar-se en el comportament passat de l’usuari (com ho fan les cookies i altres tecnologies de seguiment), la publicitat contextual es centra en l’àmbit temàtic o el context del contingut actual de la pàgina.

    I tot això succeeix en un escenari en què hi ha una creixent preocupació per la privadesa i una tendència a limitar l’ús de cookies, eina clau per al desenvolupament de les estratègies digitals. Per donar algunes dades reals, encara que sigui dins el marc espanyol, l’estudi sobre l’estat de la privacitat digital de IAB SPAIN [2] mostra que a gran part de les persones usuàries a internet (69%) els preocupa la seva privacitat i l’emmagatzematge de les seves dades a internet, especialment als més sèniors (78%), als que tenen fills a casa (72%) i als que tenen estudis universitaris (73%).

    En conclusió, l’article suggereix que, encara que s’estan produint canvis en l’àmbit de les cookies de rastreig, el màrqueting s’adaptarà i sobreviurà, i com es pot observar s’estan desenvolupant alternatives per a fer front al canviant panorama de la publicitat en línia.

    Personalment considero que és crucial que el consumidor ocupi un lloc central, igual que la privacitat, en l’última transformació del màrqueting. En cas contrari, es podrien generar més reaccions negatives, augmentar els bloquejos i presentar més desafiaments per al sector íntegrament.

     

    BIBLIOGRAFIA

    Ray, Owen [2 octubre 2023] Tracking cookies are dead: What Marketers can do About it. Recuperat de:

    https://www.invoca.com/blog/tracking-cookies-are-dead-what-marketers-can-do-about-it#:~:text=Google%20Delays%20Complete%20Third%2DParty,consumers%20with%20third%2Dparty%20cookies

    IAB Spain [28 novembre 2023]. Recuperat de: https://iabspain.es/iab-spain-presenta-el-i-estudio-sobre-el-estado-de-la-privacidad/

Debate4en R2C DEBAT COOKIES

  1. Esther Soler Vázquez says:

    Buenas tardes, Amanda:

    Gracias por compartir tu opinión y tu análisis sobre este debate de las cookies.

    Es un texto claro, de fácil comprensión y está bien diferenciada la parte en que redactas la información que ofrece la autora de tu artículo, en los dos primeros párrafos, de tu interpretación personal, en los dos últimos.

    Quizás me ha faltado añadir alguna otra fuente adicional que contraste algunas de tus justificaciones. Incluso señalas un estudio de Global Stats de septiembre de 2022, pero no se especifica cuál es o dónde se puede encontrar (entiendo que lo incluye la propia Elena Forgas).

    Un punto en el que no estoy de acuerdo contigo es cuando indicas que el cambio de paradigma es algo a lo que las empresas aún no se sienten preparadas debido a las posibles pérdidas que podría acarrear. Por ejemplo, si Google implementa esta acción cerca de una campaña navideña, muchas empresas se verían afectadas.

    El anuncio de que Google retiraba las cookies de terceros se produjo a principios de 2020 (Chromium Blog, 2020) y se ha pospuesto en dos ocasiones; la última está prevista para el segundo trimestre de 2024, por lo que no afectaría a ninguna campaña de Navidad. A mi parecer, es tiempo suficiente a que las empresas que se han beneficiado, y se siguen beneficiando de estas políticas invasivas de la privacidad, se adapten y busquen un nuevo modelo de negocio. Además de que otros navegadores como Firefox y Safari ya bloquean las cookies de terceros de forma predeterminada.

    Por otra parte, comparto tu apunte sobre las cookies propias, siempre y cuando se cumplan las obligaciones de transparencia y consentimiento que recoge la Agencia Española de Protección de Datos en su última versión de julio de 2023.

    Un saludo compañera,

    Esther.

  2. Elene Susperregi Telletxea says:

    ¡Hola, Amanda!

    Me ha parecido interesante la elección del articulo y la forma en la que lo has analizado. Me ha llamado la atención el dato que has proporcionado acerca del alto porcentaje que Chrome tenía del mercado de navegadores de Internet. ¡Qué pasada!

    Destacaría los siguientes aspectos acerca de tu aportación en el debate:

    Has sintetizado de forma clara las ideas fuerza del artículo y has redactado un comentario muy coherente y fácil de leer sin errores gramaticales ni ortográficos.
    Has mencionado las fuentes utilizadas correctamente.
    He agradecido que hayas diferenciado la contextualización y el análisis del artículo a tu opinión personal.

    En cuanto a posibles puntos de mejora, me gustaría proponerte incluir alguna fuente adicional que permita contrastar la información del artículo seleccionado. Tengo la sensación de que hubiera enriquecido mucho tu propia reflexión y aportación personal acerca del tema a debatir. Una fuente que creo que hubiera sido interesante analizar en relación a tu comentario es el capítulo del podcast ‘Way to the Top’ de de Juanjo Artero en el que analiza el impacto que la eliminación de las cookies de terceros tendrá en el propio sistema de Google. A continuación te facilito el enlace al capítulo por si quisieras consultarlo: https://open.spotify.com/episode/5WBR70eP81EGEnLTHoEuhV?si=71150f9e43a54258

    En cuanto a la bibliografía, veo que está correctamente citada aunque vuelvo a animarte a utilizar nuevas fuentes para respaldar tu opinión y enriquecer la reflexión.

    ¡Enhorabuena por el trabajo!

  3. Armand Maravalle i Gil says:

    Hola, Amanda!

    He trobat molt enriquidora la teva publicació. Crec que l’article que has analitzat serveix de base perfecta per entendre què són les cookies, quins tipus hi ha i quin és el seu futur, i també penso que hi has afegit la teva opinió al respecte de forma sintètica i ben estructurada. M’ha cridat l’atenció com d’acurat és l’exemple que esmentes per definir què son les cookies pròpies (són com el venedor que veu els seus clients regularment i cada cop els coneix més).

    D’altra banda, sí que trobo a faltar una mica més de profunditat a l’hora de parlar del Privacy Sandbox, que, com comentes, ha de ser «una nueva forma de navegación más privada, proporcionando apoyo a los anunciantes, pero con un enfoque más pronunciado en la privacidad de los usuarios.» No crec que sigui una errada teva, sinó que simplement encara no sabem prous detalls de com funcionarà aquest sistema que a mi encara em genera dubtes. Perquè substituir les cookies de tercers amb una navegació menys intrusiva no ha de ser senzill, així que m’agradaria saber-ne més sobre com serà el concepte de Privacy Sandbox. De fet, crec que fins que no tinguem més detalls sobre com funcionaran les futures cookies, sí que tens raó a l’hora de dir que les empreses encara no estan preparades per aquest canvi; per tant, discrepo amb el comentari d’una altra companya que diu que sí que han tingut temps per preparar-se. Quan arribi el moment de la veritat, veurem qui té raó!

    Bona feina amb el comentari, crec que és un debat molt interessant. Salut!

  4. Andrea Talon Bordes says:

    Buenas noches, Amanda.

    Tal y como han dicho las compañera… me ha parecido muy interesante el artículo sobre las cookies que has elegido. Si bien es cierto que la eliminación de cookies de terceros ha sido y es, actualmente, un tema relevante en el ámbito de la privacidad en línea me gustaría complementar el artículo que has elegido con “todo lo que debo saber sobre la desaparición de las Cookies de terceros”. https://dru-id.com/blog/todo-lo-que-debo-saber-sobre-la-desaparicion-de-las-cookies-de-terceros/

    Si bien es cierto que tu artículo aporta soluciones y define el impacto sobre la desaparición de las cookies en nuestra navegación web creo que el enlace anterior complementaría a la perfección la información elegida por ti.  Además, me gustaría destacar el concepto Zero-Party Data que he aprendido gracias a tu artículo: la información proporcionada específicamente por el cliente. 

    En cuanto a tu aportación a este debate, puedo afirmar que los conceptos transmitidos me parecen muy correctos, con una redacción clara y coherente pero, tal y como ha dicho Esther, igual la bibliografía se podría extender, por lo que te animo a ello.

    Sin más dilación, gracias por tu información y enhorabuena, Amanda.

    Andrea

Debate3en R2A Debat Cookies

  1. Paula Lobaco Muñoz says:

    Hola María,

    La reflexión que comentas sobre el artículo aporta una visión especialmente interesante. En tu publicación te centras más en el usuario que en el marketing, algo que no abunda en los post que aparecen en el Agora. Es decir, hablas de los riesgos que generan las cookies en los usuarios.

    Al fin y al cabo, con el fin de las cookies, explica Giménez (2023), se pretende «conseguir un equilibrio entre el respeto a la privacidad del consumidor y que, en paralelo, se puedan utilizar los datos para definir mejor las estrategias publicitarias».

    En definitiva, el post me parece conciso y correcto. Quizás, en cuanto a posibles mejoras, podría ser interesante consultar alguna fuente más para que el artículo no se base únicamente en una. Por lo demás, ¡enhorabuena!

    Gracias por compartir con nosotros esta publicación,

     

    Giménez, C. (2023). El fin de las cookies se acerca y pon a prueba en el marketing digital. Marketing directo. https://www.marketingdirecto.com/punto-de-vista/la-columna/fin-cookies-prueba-marketing-digital-rocket-digital

     

    Paula

     

     

  2. Armand Maravalle i Gil says:

    Hola, Maria!

    Em sembla força destacable el punt de vista de l’article que has seleccionat i el teu comentari, ja que esmenta coses que no havia llegit en la resta de publicacions a l’aula, com és el perill de rebre atacs informàtics per part de hackers pel simple fet d’utilitzar cookies. Si és així, em sembla molt perillós i crec que no som prou conscients dels perills d’aquestes cookies, així que hauria agraït més informació i anàlisi d’aquest factor per part teva, perquè el desconeixia i m’ha deixat amb ganes de saber més sobre aquest perill. Com bé dius al final, som molt poc conscients del trastre que deixem i dels perills que transitem quan naveguem per Internet.

    Respecte al punt de vista sobre el futur de les cookies, coincideixo amb tu que les estratègies de màrqueting digital hauran d’adaptar-se a la fi de les cookies. Quan parles de mètodes com la segmentació generalitzda, no em queda clar si estàs donant informació extreta de l’article o si és opinió teva! De tota manera, crec que a dia d’avui encara ens falta informació i formació per saber exactament com funcionarà el màrqueting digital a la era post-cookies. Per tant, estar bé començar a definir estratègies, tot i que m’encantaria veure exemples pràctics de com funcionarà… suposo que tocarà esperar a 2024.

    Salut!

  3. Maria Vilariño Pubill says:

    Hola,

    Gràcies pels vostres comentaris! Amb tot el que heu destacat i he anat llegint en diversos articles he fet una versió millorada de la meva primera exposició.

    He escollit l’article titulat ‘Un futuro sin cookies: preparándose para el fin de las cookies de terceros’ de Jeremy Holcombe per comentar el futur sense cookies que s’està dibuixant en els navegadors i en el màrqueting digital.

    En l’article es fa una definició de les cookies i dels diferents problemes i riscos que poden comportar tant per als usuaris com per a les empreses de màrqueting digital que han de buscar noves estratègies perquè els seus anuncis continuïn sent eficaços. 

    Centrant-nos en la part dels usuaris es detalla que les cookies de tercers afecten molt la privacitat. Això fa que la seguretat dels usuaris es vegi minvada, fins al punt que poden arribar a partir atacs hackers. 

    A banda, l’autor també comenta la part que influeix a les empreses que es dediquen al màrqueting digital. Com s’explica les cookies de tercers fins al moment ha sigut un gran aliat per a la publicitat, fent que els anuncis fossin molt efectius, ja que estaven molt completament personalitzats. Ara bé, Google Chrome, després d’allargar-ho durant alguns anys, sembla que està decidit a posar fil a l’agulla i acabar amb les cookies de tercers. Així, tal com es posa de manifest en l’article els equips de màrqueting “hauran de trobar la manera de crear les seves pròpies dades, establir millor relació amb els anunciants i educar millor a les organitzacions sobre les pràctiques sense cookies.”

    Ara bé, el futur sense cookies comença a ser una realitat. Amb l’article presentat podem ser conscients d’alguns dels riscos que implica navegar per internet des de la visió dels usuaris, així com les estratègies que s’utilitzen des del màrqueting digital per a ser efectius i que hauran de començar a canviar.

    Des de la meva opinió, considero que hi ha un desconeixement molt gran sobre les cookies des del punt de vista de l’usuari. Amb la lectura d’aquest article podem comprovar que la privacitat de l’usuari està en joc. De fet, complementant-ho amb l’article ‘el futuro de la publicidad digital sin cookies: desafíos y oportunidades’ escrit per María de los Ángeles Pitta Bayona és rellevant la següent xifra “el 56% cree que las cookies y los identificadores suponen una amenaza para la privacidad de los usuarios”, una dada que sorgeix d’una enquesta realitzada a grans executius amb la finalitat de conèixer la seva visió sobre el futur sense cookies. Amb tot, podem comprovar que la privacitat està fortament afectada per les cookies de tercers i la seva retirada ajudarà a fer de les pàgines web un entorn més segur.

    A més, els problemes per als usuaris no es limiten solament a la seguretat,  consultant l’article ‘las cookies y su (inherente) carga mental’ de Mariana Toro, ens adonem que les cookies de tercers afecten fins i tot a la salut mental, així ho explica l’autora: “tener que presionar una y otra vez el botón de «rechazar todo», buscarlo en las diferentes páginas, entre diferentes diseños y tipografías, genera un peso mental que recae sobre nuestra memoria de trabajo”. Un detall que cal tenir en compte, ja que implica una pèrdua de productivitat en el simple moment que els usuaris entren en un navegador. Per tant, considero que l’eliminació de les cookies de tercers serà molt beneficiosa per als individus, per la millora de la seva privacitat així com la càrrega mental.

    Ara bé, el que beneficia a uns perjudica els altres, o com a mínim si seguim el model preestablert, el major perjudicat: el màrqueting digital. “Los negocios digitales se verán obligados a adaptarse y a recurrir a otras vías para conocer mejor a los usuarios”, exposa Giménez en l’article ‘El fin de las cookies se acerca y pon a prueba en el marketing digital’. Les alternatives per poder continuar sent eficient encara no estan del tot clares, però moltes passen per la segmentació de l’audiència en funció de la pàgina web consultada. Això es coneix com la publicitat contextual, una publicitat menys invasiva i que està relacionada amb la pàgina web consultada. Justament, seguint aquesta línia Google va presentar Topics, una eina que forma part de la iniciativa Privacy Sandbox i promet millorar la privacitat dels usuaris al mateix temps que planteja una solució a la problemàtica de les cookies. 

    Tot i que Google ofereix aquesta alternativa, les empreses també han de treballar per poder plantejar noves estratègies i aquestes han de passar per una millora de la base de dades, un bon CRM, i també la millora del SEO. 

    Sigui utilitzant les eines de Google o bé optimitzant els seus recursos penso que les alternatives són correctes i avancen cap a un bon camí, sobretot intentant respectar molt més a l’usuari. A més, i recuperant la idea de la salut mental anteriorment mencionada, serà molt més sa trobar-se amb anunci relacionat amb allò que estàs consultant en el moment que no com succeeix actualment que és un bombardeig constant d’un article o servei que vas consultar en un moment determinat.

    Sense dubte, l’eliminació de les cookies de tercers obre un nou paradigma tant per als usuaris com per a les empreses. Però m’agradaria acabar amb una reflexió: que ha de primar més en l’entorn digital l’ètica o la rendibilitat econòmica? Des del meu punt de vista, està clar, l’ètica i el respecte per als usuaris. Al cap i a la fi, aquells que alimenten tots els motors són els individus i com millor sigui el tracte que reben millor. 
    Referències
    Bayona, M. (2023, 16 mayo). El futuro de la publicidad digital sin cookies: desafíos y oportunidades – América Retail. América Retail. https://www.america-retail.com/marketing-digital/el-futuro-de-la-publicidad-digital-sin-cookies-desafios-y-oportunidades/, recuperado 20/11/2023.

    Contextual Advertising. (2023) Explore the cookieless future. Outbrain. https://www.outbrain.com/es/contextual-advertising/

    Giménez, C. (2023). El fin de las cookies se acerca y pon a prueba en el marketing digital. Marketing directo. https://www.marketingdirecto.com/punto-de-vista/la-columna/fin-cookies-prueba-marketing-digital-rocket-digital  

    Holcombe [Jeremy] (2023, 19 de setembre). Un futuro sin cookies: preparándose para el fin de las cookies de terceros. Kinsta. https://kinsta.com/es/blog/futuro-sin-cookies/

    Marquez, J. (2022, enero 25). Google le dice adiós al criticado FLoC y presenta Topics, su nueva propuesta para erradicar las cookies. Xataka.com; Xataka. https://www.xataka.com/privacidad/google-le-dice-adios-al-criticado-floc-presenta-topics-su-nueva-propuesta-para-erradicar-cookies

    The Privacy Sandbox (2023). The Privacy Sandbox. https://privacysandbox.com/

    Toro N. [Mariana]. (2023) Las cookies y su (inherente) carga mental. Ethic. https://ethic.es/2023/10/las-cookies-y-su-inherente-carga-mental/

Debate2en DEBATE COOKIES

  1. Cristina Rodríguez Gómez says:

    Hola Ruth,

    Creo que tu artículo ofrece una evaluación crítica de las alternativas a las cookies en el marketing digital, y valoras los pros y contras de las soluciones que están apareciendo para suplir a las cookies. En todo momento, queda claro qué parte pertenece a tu aportación personal.
     
    A continuación, voy a tratar hacer una crítica constructiva sobre tu artículo.
     
    ASPECTOS DE CONTENIDO: He identificado algunas imprecisiones en tu texto. Creo que, una vez corregidas, podrían mejorar tu texto:

    No sé si estoy en lo cierto, pero tengo la impresión de que en tu texto se entremezclan contenidos relacionados con dos de las alternativas que se exponen en el artículo: los identificadores de usuario (TrustPid) y la publicidad contextual semántica (solución de la startup Seedtag). Tras la lectura del artículo de Escribano (2023), en mi opinión, se trata de dos soluciones diferenciadas, y así lo dejas claro al inicio del artículo, cuando mencionas la existencia de dos tendencias para superar el adiós a las cookies de terceros. Pero más adelante, cuando mencionas el inconveniente de la pérdida de información cuando el usuario cambia de dispositivo, parece que sigas refiriéndote a los identificadores universales.

     

    Por otro lado, también considero que es cuestionable la siguiente afirmación: “no hay una empresa multimillonaria sacando beneficio de todos tus datos”. Comparto contigo que el usuario saldrá beneficiado con el fin de las cookies. Ya no se rastreará cada movimiento que realicemos en la red, y nuestra privacidad estará protegida. Aun así, no debemos perder de vista que las empresas que trabajan en estas soluciones buscan beneficio y, de hecho, las grandes operadoras que se han aliado para ofrecer un identificador pretenden sacar tajada de la situación. Con el propio Privacy Sandbox,  ¿Google no está buscando una solución para seguir manteniendo el “control” del mercado publicitario digital? Algunas voces críticas indican que “esta plataforma sigue siendo una forma de seguimiento y recopilación de datos”, y manifiestan su inquietud respecto al poder del gigante tecnológico en el mundo de la publicidad digital (PuroMarketing, 2023).

     

    Ambigüedad cuando identificas a Telefónica, Orange, Vodafone y Deutsche Telekom como las 4 telefónicas de nuestro país, porque en el artículo original el contexto que se ofrece es a nivel europeo.

     

    El artículo podría mejorar consultando otras fuentes donde respaldar tus argumentos.

     

    Y, por último, un tema que personalmente me ha resultado interesante del artículo que has escogido, pero que no mencionas en tu texto, es la idea de que, con los identificadores, los usuarios tendrían acceso a un portal de privacidad desde el cual podrían gestionar los consentimientos a marcas y editores. Por eso, una sugerencia es que valores incluir también esta idea en tu artículo.

    ASPECTOS FORMALES
    En cuanto a los aspectos formales, te comento algunas cuestiones a revisar:

    Errores ortográficos y gramaticales. He detectado algunas faltas relacionadas especialmente con la acentuación. Por ejemplo: “pero tú cómo individuo”, “que qué sepan que una que una persona física”, “no saben quien es el usuario”, ausencia de mayúscula después de punto, etc. Y también alguna falta de concordancia: conocerá la identidad total del usuarios…

     

    Las citas de cita, es decir, cuando mencionas a Fernández Alonso (director nacional de Seedtag) o a Pablo Moratinos (growth data leadde Product Hackers). Me parece que deberías referenciar el material original, es decir, el artículo que has analizado, y atribuir en el texto el fragmento a la persona que expresa esa idea. Por ejemplo: Como asegura Pablo Moratinos en el artículo… Así dejas claro que la aportación no pertenece al autor del documento referenciado. En caso contrario, puede llevar a confusión, porque el lector puede buscar la referencia de Moratinos o Fernández Alonso en la bibliografía final.

     

    Completa la referencia del material de curso, siguiendo la estructura que indican en la biblioteca UOC:

     

    Verifica la puntuación y los espacios de las referencias bibliográficas.

    Para finalizar decirte que en ningún caso soy experta en este tema y por tanto, no sé si estoy en lo cierto en relación con algunos de los comentarios que te he hecho. De hecho, es muy probable que esté equivocada en algunas cuestiones. Ponlo en cuarentena y valóralo, porque para mí todo este tema de las analíticas y las métricas es bastante novedoso. Reconozco tu esfuerzo y decirte que, pese a los comentarios, tu texto me ha parecido interesante, comprensible y bien estructurado.
     
    Espero que mi aportación te sea útil.

    Cristina

    Referencias bibliográficas
    Escribano, M. (2023, enero 13). Google mata por fin las «cookies»: Así te van a rastrear ahora para mostrarte anuncios. El confindencial. https://www.elconfidencial.com/tecnologia/2023-01-13/google-fin-cookies-rastreo-anuncios-publicidad-digital_3556539/
     

    Mut, A. (2023, abril 19). Google trata de encontrar alternativas a las cookies de terceros. Marketing Directo. https://www.marketingdirecto.com/digital-general/digital/google-estudia-las-alternativas-cookies-terceros-son-sus-resultados

    PuroMarketing. (2023, septiembre 8). Privacy Sandbox: ¿Cómo afectará a la privacidad de los usuarios y a la publicidad online la nueva tecnología de Google integrada en Chrome? PuroMarketing. https://www.puromarketing.com/25/212549/privacy-sandbox-como-afectara-privacidad-usuarios-publicidad-online-nueva-tecnologia-google-integrada-chrome

  2. Andrea Talon Bordes says:

    Hola Ruth,

    Primero de todo me gustaría felicitarte porque creo que tu aportación es una de las más completas del debate (sin tener en cuenta que podrías basar tus aportaciones con más bibliografía) tanto porque ofrece una evaluación crítica de las alternativas a las cookies, tal y como ha dicho nuestra compañera Cristina, como otorgas opiniones propias y conclusiones tras haber investigado sobre el tema a tratar.

    Segundo… estoy de acuerdo con Cristina en que tu afirmación de “no hay una empresa multimillonaria sacando beneficio de todos tus datos” es un poco ambigua, porque obviamente ya no estaremos expuestos a un seguimiento exhaustivo por parte de ellos pero buscarán la manera, si no lo hacen ya, de controlarlos, de cualquier forma. 

    Además creo que hay errores de redacción y de ortografía, así como lo escrito no tiene una formalidad típica de un debate de opinión. Es más coloquial de lo que debería. Pero, aún así, me gustaría que mis comentarios te sirvan y los encuentres útiles, así como este enlace https://www.20minutos.es/tecnologia/un-mundo-sin-cookies-de-terceros-asi-se-enfrenta-google-al-final-de-uno-de-los-pilares-del-marketing-digital-5038232/. Un artículo periodístico, explicado de manera sencilla para que todo el mundo conozca y entienda el tema que estamos tratando.

    Gracias,

    Andrea

Debate2en Debat Cookies. Activitat R2A

  1. Pablo Ivan Becerra Molina says:

    Hola, ¿qué tal? Espero bien.

    Compañeras no logro ver vuestros enlaces. Bueno en el de Joana me dirige a su página de Folio.

Debate1en Presentació

  1. Ruth Velasco Fernández says:

    ¡Hola!

    Soy Ruth y soy de Cantabria, pero actualmente vivo en Madrid, ya que vine a esta ciudad hace 6 años a estudiar periodismo, tras estudiar la carrera, cursé un máster de locución de radio y televisión, y comencé a trabajar como locutora en una radio; para completar mi formación decidí estudiar este máster ya que se que puede ayudarme mucho a crecer a nivel laboral y es un mundo que me fascina.